Professió Farmacèutica en Espanya

Llei 44/ 2003, de 21 de novembre, d'Ordenació de les Professions Sanitàries: correspon als farmacèutics «les activitats adreçades a la producció, conservació i dispensació dels medicaments, com també la col·laboració en els processos analítics, farmacoterapèutics i de vigilància de la salut pública».

Ordre CIN/2137/2008, de 3 de juliol, per la qual s'estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l'exercici de la professió de Farmacèutic: estableix que els estudiants de Farmàcia han d'adquirir les següents competències:

• Identificar, dissenyar, obtindre, analitzar, controlar i produir fàrmacs i medicaments, així com altres productes i matèries primeres d'interés sanitari d'ús humà i veterinari.
• Avaluar els efectes terapèutics i tòxics de substàncies amb activitat farmacològica.
• Saber aplicar el mètode científic i adquirir habilitats en el maneig de la legislació, fonts d'informació, bibliografia, elaboració de protocols i altres aspectes que es consideren necessaris per al disseny i avaluació crítica d'assajos preclínics i clínics.
• Dissenyar, preparar, subministrar i dispensar medicaments i altres productes d'interés sanitari.
• Prestar consell terapèutic en farmacoteràpia i dietoteràpia, com també en l'àmbit nutricional i alimentari, en els establiments en els quals presten serveis.
• Promoure l'ús racional dels medicaments i productes sanitaris, a més d'adquirir coneixements bàsics de gestió clínica, economia de la salut i ús eficient dels recursos humans.
• Identificar, avaluar i controlar els problemes relacionats amb fàrmacs i medicaments, a més de participar en activitats de farmacovigilància.
• Dur a terme les activitats de farmàcia clínica i social, seguint el cicle d'atenció farmacèutica.
• Intervindre en les activitats de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, en l'àmbit individual, familiar i comunitari, amb una visió integral i multiprofessional del procés salut-malaltia.
• Dissenyar, aplicar i avaluar reactius, mètodes i tècniques analítiques clíniques, coneixent els fonaments bàsics de les anàlisis clíniques i les característiques i continguts dels dictàments de diagnòstic de laboratori.
• Avaluar els efectes toxicològics de substàncies i dissenyar i aplicar les proves i anàlisis corresponents.
• Desenvolupar anàlisis higienicosanitàries, especialment les relacionades amb els aliments i el medi ambient.
• Desenvolupar habilitats de comunicació i informació, tant orals com escrites, per a tractar amb pacients i usuaris del centre on exercisquen la seua activitat professional. Promoure les capacitats de treball i col·laboració en equips multidisciplinaris i les relacionades amb altres professionals sanitaris.
• Conéixer els principis ètics i deontològics segons les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives que regeixen l'exercici professional, comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context social en transformació.
• Reconéixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l'autoaprenentatge de nous coneixements basant-se en l'evidència científica disponible.

Postgrau i Especialització

A) Estudis de postgrau

• Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials.
• Reial decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat.

Els estudis de postgrau tenen la finalitat de profunditzar en la formació acadèmica, professional o investigadora del graduat. Poden ser de dos tipus:

• Màster: té com a finalitat que l'estudiant adquirisca una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l'especialització acadèmica o professional, o promoure la iniciació en tasques investigadores. Tenen una duració d'entre 60 i 120 crèdits ECTS (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits) o, que és el mateix, d'un a dos cursos acadèmics.
• Doctorat: es denomina així al tercer cicle dels ensenyaments universitaris conduent a l'adquisició de les competències i les habilitats relacionades amb la investigació científica de qualitat. La superació dels ensenyaments de doctorat donarà dret a l'obtenció del títol de Doctor o Doctora.

D'altra banda, existeixen altres cursos de formació que s'imparteixen per a empreses especialitzades, instituts especialitzats, institucions o entitats especialitzades, i faciliten al graduat el seu "Desenvolupament Professional Continu" (DPC).

El Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics ofereix als professionals de la Farmàcia els cursos inclosos en el seu Pla nacional de Formació Fontinuada.

B) Formació Sanitària Especialitzada (FIR)

Una vegada finalitzat el Grau en Farmàcia, es pot optar a la Formació Sanitària Especialitzada per a l'obtenció del títol de Farmacèutic Especialista corresponent.

• Reial decret 183/2008, de 8 de febrer, pel qual es determinen i classifiquen les especialitats en ciències de la salut i es desenvolupen certs aspectes del sistema de formació sanitària especialitzada.
• Reial Decret 639/2014, de 25 de juliol, pel que es regula la troncalitat, la reespecialització troncal i les àrees de capacitació específica, s'estableixen les normes aplicables a les proves anuals d'accés a les places de formació i altres aspectes del sistema de formació sanitària especialitzada en Ciències de la Salut i es creen i modifiquen determinats títols d'especialista.

Anualment es publica en el BOE la disposició oficial per la qual s'aprova l'oferta de places i la convocatòria de proves selectives per a l'accés a les places de formació sanitària especialitzada per a Metges, Farmacèutics, Infermers i altres graduats/llicenciats universitaris de l'àmbit de la Psicologia, la Química, la Biologia i la Física.

• Espai FIR en farmaceuticos.com

Camp professional

Una vegada acabat el grau i, en el seu cas, l'especialització, el professional farmacèutic pot treballar en el sector públic o en el sector privat.

Per al cas del sector públic, per mitjà del que es coneix tradicionalment com a «Oposició», el farmacèutic pot accedir a diferents llocs de l'Administració de l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals. Alguns exemples en són: Institucions hospitalàries i d'Atenció Primària, Tècnics del Ministeri de Sanitat/AEMPS/AECOSAN, Inspectors, Tècnics de Salut pública, Institucions militars o penitenciàries, Duanes, Ensenyament de Secundària o Universitària, Laboratoris municipals, etc.

Pel que fa a l'àmbit privat, les principals opcions professionals són:

• Oficina de Farmàcia: És l'eixida professional que fa un gran nombre de graduats/llicenciats en Farmàcia. La normativa sanitària reconeix les activitats següents: Titular, Adjunt, Regent i Substitut. Més informació; Farmàcia Comunitària en Espanya
• Farmàcia hospitalària
• Indústria farmacèutica i altres empreses fabricants
• Distribució farmacèutica
• Dermofarmàcia
• Alimentació
• Ortopèdia
• Laboratori Clínic: Anàlisis clíniques, Bioquímica, Parasitologia i Microbiologia, Genètica, etc.
• Altres: Docència i Investigació, Farmacèutic en comercials veterinàries i agrupacions ramaderes, Medi ambient, etc.