Llei 44/ 2003, de 21 de novembre, d'Ordenació de les Professions Sanitàries: correspon als farmacèutics «les activitats adreçades a la producció, conservació i dispensació dels medicaments, com també la col·laboració en els processos analítics, farmacoterapèutics i de vigilància de la salut pública».
Ordre CIN/2137/2008, de 3 de juliol, per la qual s'estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l'exercici de la professió de Farmacèutic: estableix que els estudiants de Farmàcia han d'adquirir les següents competències:
A) Estudis de postgrau
Els estudis de postgrau tenen la finalitat de profunditzar en la formació acadèmica, professional o investigadora del graduat. Poden ser de dos tipus:
D'altra banda, existeixen altres cursos de formació que s'imparteixen per a empreses especialitzades, instituts especialitzats, institucions o entitats especialitzades, i faciliten al graduat el seu "Desenvolupament Professional Continu" (DPC).
El Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics ofereix als professionals de la Farmàcia els cursos inclosos en el seu Pla nacional de Formació Fontinuada.
B) Formació Sanitària Especialitzada (FIR)
Una vegada finalitzat el Grau en Farmàcia, es pot optar a la Formació Sanitària Especialitzada per a l'obtenció del títol de Farmacèutic Especialista corresponent.
Anualment es publica en el BOE la disposició oficial per la qual s'aprova l'oferta de places i la convocatòria de proves selectives per a l'accés a les places de formació sanitària especialitzada per a Metges, Farmacèutics, Infermers i altres graduats/llicenciats universitaris de l'àmbit de la Psicologia, la Química, la Biologia i la Física.
Una vegada acabat el grau i, en el seu cas, l'especialització, el professional farmacèutic pot treballar en el sector públic o en el sector privat.
Per al cas del sector públic, per mitjà del que es coneix tradicionalment com a «Oposició», el farmacèutic pot accedir a diferents llocs de l'Administració de l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals. Alguns exemples en són: Institucions hospitalàries i d'Atenció Primària, Tècnics del Ministeri de Sanitat/AEMPS/AECOSAN, Inspectors, Tècnics de Salut pública, Institucions militars o penitenciàries, Duanes, Ensenyament de Secundària o Universitària, Laboratoris municipals, etc.
Pel que fa a l'àmbit privat, les principals opcions professionals són: