Professió Farmacèutica a Espanya

Els estudis de Farmàcia es cursen a les facultats universitàries. En l'actualitat, n’hi ha 22 a Espanya:

Àlaba, Albacete, Elx (Alacant), Barcelona, Granada, Madrid-Alcalá de Henares, Madrid-Complutense, Múrcia, Salamanca, Santiago de Compostel·la, Sevilla, La Laguna (Tenerife), València, Alfonso X El Sabio-Madrid (privada), CEU-València (privada), CEU-Madrid (privada), Francisco de Vitoria-Madrid (privada), Navarra (privada), San Jorge-Saragossa (privada), Universidad Europea-Madrid (privada), Universidad Católica San Antonio de Murcia (privada), Universitat Blanquerna – Ramón Llull – Barcelona (privada).

En compliment de la Llei orgànica 4/2007, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/200 d'Universitats, i d’acord amb el que s’especifica en el Reial decret 1393/2007 pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, el títol de "Llicenciat en Farmàcia" ha passat a denominar-se i estructurar-se com a "Grau en Farmàcia".

El títol de Graduat/da en Farmàcia que s'obté en cadascuna de les universitats té validesa en tot el territori nacional. Els títols de les diferents universitats han estat verificats per l’Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA); el seu caràcter oficial ha estat reconegut pel Consell de Ministres; s’han inclòs en el "Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)” i el seu pla formatiu s’ha publicat al BOE en substitució del pla d'estudis de Llicenciatura.

El Grau en Farmàcia s'inclou a la Branca de "Ciències de la Salut" i té com a objectiu fonamental la formació d'experts en tots els aspectes relacionats amb els medicaments, de conformitat amb les directives europees relatives a la professió de farmacèutic.  Així mateix, proporciona la formació necessària per capacitar el graduat en l'exercici de la professió farmacèutica segons el que s’estableix a la Llei 44/2003 d'Ordenació de les professions sanitàries, i d'acord amb el que estipula l'Ordre 2137/2008, per la qual s'estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per a l'exercici de la professió de farmacèutic.

La durada dels estudis és de cinc anys d'ensenyament teoricopràctic, amb un total de 240 crèdits ECTS (entre 25 i 30 hores lectives), inclosos 30 crèdits ECTS de pràctiques tutelades en oficina de farmàcia o servei de farmàcia d'hospital i de treball de fi de Grau.  D'aquesta manera, els farmacèutics col·laboren amb l'Administració impartint l'assignatura amb més càrrega lectiva: les pràctiques tutelades.

En l'actualitat, es registren uns 13.000 alumnes matriculats i cada any es graduen uns 2.200 estudiants.

Durant els últims anys, el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics ha estat treballant juntament amb la Conferència de Degans en el desenvolupament dels nous plans d'estudi per adaptar-los al futur Espai Europeu d'Ensenyament Superior. Així, a principis de 2006, l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) va publicar el Llibre Blanc "Títol de Grau de Farmàcia", resultat de la feina feta per les universitats espanyoles i en col·laboració amb el Consell General, de cara a l'adaptació dels títols oficials d'ensenyaments superiors als requisits europeus.

Camp professional

Segons l’Ordre 2137/2008 per la qual s'estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per a l'exercici de la professió de farmacèutic, les seves competències són:

• Identificar, dissenyar, obtenir, analitzar, controlar i produir fàrmacs i medicaments, com també altres productes i matèries primeres d'interès sanitari d'ús humà o veterinari.
• Avaluar els efectes terapèutics de substàncies amb activitat farmacològica.
• Saber aplicar el mètode científic i adquirir habilitats en el maneig de la legislació, fonts d'informació, bibliografia, elaboració de protocols i altres aspectes que es consideren necessaris per al disseny i l’avaluació crítica d'assaigs preclínics i clínics.
• Dissenyar, preparar, subministrar i dispensar medicaments i altres productes d'interès sanitari.
• Donar consell terapèutic en farmacoteràpia i dietoteràpia, i també en l'àmbit nutricional i alimentari als establiments on prestin serveis.
• Promoure l'ús racional dels medicaments i productes sanitaris, i adquirir coneixements bàsics en gestió clínica, economia de la salut i ús eficient dels recursos sanitaris.
• Identificar, avaluar i valorar els problemes relacionats amb fàrmacs i medicaments, com també participar en les activitats de farmacovigilància.
• Dur a terme les activitats de farmàcia clínica i social, seguint el cicle d'atenció farmacèutica.
• Intervenir en les activitats de promoció de la salut, prevenció de malalties, en l'àmbit individual, familiar i comunitari; amb una visió integral i multiprofessional del procés salut-malaltia.
• Dissenyar, aplicar i avaluar reactius, mètodes i tècniques analítiques clíniques, amb el coneixement dels fonaments bàsics de les anàlisis clíniques i les característiques i els continguts dels dictàmens de diagnòstic de laboratori.
• Avaluar els efectes toxicològics de substàncies, i dissenyar i aplicar les proves i anàlisis corresponents.
• Desenvolupar anàlisis higienicosanitàries, especialment les relacionades amb els aliments i el medi ambient.
• Desenvolupar habilitats de comunicació i informació, tant orals com escrites, per tractar amb pacients i usuaris de centre on exerceixin l’activitat professional. Promoure les capacitats de treball i de col·laboració en equips multidisciplinaris i les relacionades amb altres professionals sanitaris.
• Conèixer els principis ètics i deontològics segons les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives que regeixen l'exercici professional, amb la comprensió de les implicacions ètiques de la salut en un context social en transformació.
• Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la competència professional, donant especial importància a l'autoaprenentatge de nous coneixements sobre la base de l'evidència científica disponible.

La Llei 44/2003 d'Ordenació de les professions sanitàries, atribueix als farmacèutics "les activitats adreçades a la producció, conservació i dispensació dels medicaments, com també la col·laboració en els processos analítics, farmacoterapèutics i de vigilància de la salut pública".  Aquesta Llei també fa referència a la formació continuada dels professionals en afirmar que "Els professionals sanitaris, al llarg de la seva vida professional, han de dur a terme una formació continuada i acreditar regularment la seva competència professional.".

Segons el Llibre Blanc de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), la sortida professional més freqüent per als farmacèutics és l'Oficina de Farmàcia. La tasca de les farmàcies consisteix a conservar, dispensar i elaborar medicaments i assessorar sobre aquests. Això comporta una gran càrrega de responsabilitat, un coneixement i vigilància de la legislació establerta i una base científica i tècnica important. La farmàcia és, al seu torn, un centre d'educació i prevenció sanitària, dietètica i cosmètica. D'altra banda, els laboratoris necessiten un alt nombre de farmacèutics: directors o responsables de laboratori, producció i control de qualitat i, sobretot en aquests últims anys, per a funcions de venda i màrqueting.  La recerca és sempre una sortida de difícil accés per a qualsevol titulat superior; tanmateix, el nombre de farmacèutics dedicats a la recerca és molt alt, en comparació amb altres camps. També hi ha sortides professionals vinculades a l'ortopèdia, empreses d'alimentació, empreses de medi ambient, radiofarmàcia, cosmètica i dermofarmàcia.

A Espanya, els principals camps d'exercici per al farmacèutic són els següents:

• Oficina de Farmàcia
• Farmàcia hospitalària
• Distribució Farmacèutica
• Indústria farmacèutica
• Alimentació i nutrició
• Sanitat ambiental
• Anàlisis clíniques
• Anàlisis de medicaments i drogues
• Salut Pública
• Administració Pública
• Recerca i docència